viernes, 26 de septiembre de 2008

Abracadabra....

....pota de cabra!! Aquestes són les paraules màgiques que acostumen a utilitzar els mags, de fet penso que són les més conegudes.

Avui he pensat discutir un petit tema. No és tema d'actualitat, ni de la famosa crisi ni res d'això, però és un tema que no s'acostuma a tractar i m'ha semblat bé donar la meva opinió.

Cada vegada que algú fa un truc de màgia la gent acostuma a fer la típica pregunta:
- Com ho has fet??

Bé, jo no tinc gaire idea sobre el món de l'il·lusionisme, de fet no fa ni un any que en faig de trucs de màgia, però si que he vist que cada vegada que en faig un la gent, en comptes "d'il·lusionar-se", em pregunta com ho he fet o miren de descubrir-ho mentres faig el truc.

Jo m'incloc entre aquestes persones, ja que des de fa poc jo jo també ho feia. La màgia no m'interessava gaire.
Si sortia alguna cosa per la tele fent zapping ho veia sense possar gaire atenció o sino intentava buscar la manera com es feia el truc.

Però farà cosa d'un any vaig anar a veure un mag al teatre de Granollers. Va ser pura casualitat ja que es tractaba d'una activitat de cap de setmana del centre de discapacitats on treballo.
Era el Mag Lari, jo ni el coneixia ni sabia qui era... res. Jo anava a treballar que era el que tocava en aquell moment, i tocava veure a un paio fent 4 trucs de màgia.

Doncs aquell paio és el culpable de que ara jo no jugui al mentider amb les cartes sino que faci que una carta vagi a parar dins la meva sabata, com? MÀGIA!

Aquell dia vaig començar a mirar trucs amb cartes, poc després va sortir el llibre del Mag Lari (del qual vaig aprendre més trucs) i vaig anant practicant.
Quan ja ho tenia dominat feia els trucs als meus amics i hem vaig trobar amb la gran frase: com ho has fet? I em vaig adonar del que feia jo abans.

El dia que vaig veure el Mag Lari, durant l'espectacle, vaig creure en la màgia i vaig descobrir que, realment ,allò era el més divertit de tot plegat, i no pas intentar descobrir com els mags fan els trucs perque, d'aquesta manera, l'espectacle s'acaba i tu surts d'allà amb la mateixa sensació de quan has entrat.

Vaig aprendre a fer alguns trucs per mirar de fer que la gent cregui en la màgia, però com ja he dit, només intenten "enganxarme" fent el truc, i és una cosa que hem fa ràbia, perque no estan pel que s'ha d'estar.
No sé si als mags, com el Lari, els hi passarà igual. Però de totes maneres, quan aneu a un espectacle de màgia, deixeu-vos emportar pel moment i oblideu el "com ho ha fet".

No m'hi dedicaré a la màgia, almenys ara per ara. De moment ho considero un hobby i el que m'interessa és acabar la meva carrera.
De fet, m'he adonat que m'estimo més il·lusionar-me que no pas il·lusionar.

1 comentario:

Melanie dijo...

Tens tota la raó, això de la màgia és una feina que s’ha de treballar molt i que mentres estàs fent el truc la gent intenti descobrir la trampa fa molta ràbia, però es el que hi ha el millor es deixar-los a tots amb un pam de nassos, i que es preguntin sempre com ho has fet...
A mi també m’hi va enganxar el Lari, i vaig començar fent trucs del seu llibre i els portava a classe i els hi feia als meus companys fins que al final poc a poc i sense donar-nos compte una amiga i jo vam muntar un espectacle que ja hem fet dos cops, i el que m’agrada mes de quan estic actuant es veure la cara de la gent, és un record molt maco.
Melanie